Gemma Lienas

Biografia

Gemma Lienas neix a Barcelona un 16 de gener de 1951, la primera de quatre germanes. Després d’una estada al Liceu Francès, aterra en una de les escoles creades per la burgesia catalana com a resistència a la dictadura franquista. Gaudeix d’una infantesa marcada pels llibres i l’encreuament de llengües. En uns temps en què el català havia quedat relegat a l’àmbit familiar, ella, impulsada pel seu pare, l’estudia d’amagatotis a l’escola, entra en contacte amb els clàssics i s’enamora per sempre de Tirant lo Blanc. La seva tia Maite, castellanoparlant, la converteix en addicta a l’humor càustic de La Codorniz, i la seva professora de literatura durant el batxillerat l’ajuda a apreciar el Segle d’Or, la generació del 98 i el realisme castellans. La seva mare, francesa de naixement, la introdueix en la lectura en francès, primer de llibres infantils i més tard dels clàssics francesos.

A finals dels anys seixanta, inicia els estudis de Filosofia i Lletres a l’acabada d’estrenar Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la carrera universitària primer amb la feina en un centre de psicologia i després amb la fundació de la primera escola per a nens i nenes amb necessitats educatives especials, i hi treballa durant set anys.

La revolta del maig del 68 francès i els primers passos del moviment feminista a Catalunya marquen per sempre la seva mirada. I el pas pel centre psicològic i pel d’educació especial determina de manera inesborrable el seu interès pels secrets de la ment. Mentrestant, té un fill (1972) i, més tard, una filla (1975).

Després d’obtenir la llicenciatura en Filosofia i lletres, i ja separada del pare de les seves criatures, treballa com a professora de llengua i literatura en l’ensenyament ordinari.

Als anys 80 canvia el món escolar pel món editorial. Entra com a responsable d’edicions a l’acabada de crear Grup Promotor, del grup Santillana.
Coneix el que serà el seu company de vida, Enric Banda. Més tard, s’incorpora a la també acabada de crear editorial Cruïlla, del grup SM, per tornar després a Grup Promotor-Alfaguara, com a directora d’edicions. Durant aquells anys, comença a escriure els caps de setmana. La seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil, aconsegueix un gran èxit de vendes. El 1987, guanya tres premis literaris: el Recull de Blanes, amb la narració “El gust del cafè”; l’Andròmina de València, amb la novel·la Vol Nocturn; i el Ramon Muntaner, amb la novel·la juvenil Dos cavalls. Del final d’aquest període és la seva novel·la juvenil Així és la vida, Carlota, que el 1990 guanya una Menció d’honor de l’IBBY (International of Books for Youth).

Després d’una breu estada a Nova York, retorna a Espanya i es reincorpora al món editorial. Viu a cavall entre Barcelona, on dirigeix les edicions de Cruïlla , i Madrid, on dirigeix les col·leccions juvenils de SM. En aquest període comença a col·laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de Tècniques Editorials. També col·labora amb columnes d’opinió per a diverses capçaleres de premsa i per a dues emissores de ràdio: Catalunya Ràdio i Com Ràdio. A finals dels noranta, canvia el món de l’edició pel de l’escriptura a temps complet. S’instal·la a Estrasburg amb el seu company Enric, tot i que viatja freqüentment a Barcelona per veure els seus fills. Són fruit d’aquest període, entre d’altres, Bitllet d’anada i tornada, que guanya el premi L’Odissea 1999, El diari lila de la Carlota, pel qual rep la menció d’honor de la UNESCO 2003, la col·lecció de l’Emi i en Max i, sobretot, Anoche soñé contigo, novel·la que marca un punt d’inflexió en la seva carrera literària.
Al seu llibre El diari lila de la Carlota (2001) s’inventa la metàfora de les ulleres liles, que després s’ha popularitzat molt. Al vídeo n’explica el significat.
Gairebé a la meitat de la dècada del 2000, torna a instal·lar-se a Barcelona. S’involucra a la vida de la ciutat, especialment amb grups feministes: el Lobby de dones de Catalunya, Dones en Xarxa i Feministes de Catalunya. L’any 2008 el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid li atorga pel conjunt de tota la seva obra el I Premi “Participando creamos espacios de Igualdad” en la categoria d’Art i Cultura 2008. Durant aquests anys col·labora com a tertuliana en diverses emissores de ràdio: Catalunya Ràdio, La Ser, Ràdio 4, i com a articulista a El Periódico de Catalunya, El Punt Diari i El País. I posa en marxa un postgrau d’escriptura creativa a la Universitat de Barcelona, del qual és professora durant dos anys. És membre, també, del Consell de Participació del Memorial Democràtic. D’aquest període són les obres El final del joc, amb la qual guanya el premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes 2003, els llibres d’articles Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia, l’assaig divulgatiu contra la legalització del comerç sexual Vull ser puta, la novel·la Atrapada al mirall, les novel·les juvenils El diari vermell de la Carlota i El diari blau de la Carlota, nous títols per a la col·lecció juvenil Emi i Max i l’inici de dues noves col·leccions infantils: La tribu de Camelot i La Fada Menta, aquesta última creada a partir de la relació amb els seus tres nets i tres netes, nascuts entre 2001 i 2008. També publica Us espero a taula, un llibre amb una bona part de les seves receptes de cuina.
A l’inici de la següent dècada, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya li atorga la medalla Francesc Macià al Treball pel seu paper a la literatura catalana de finals del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista (2010). D’altra banda, les noves tecnologies revolucionen i convulsionen el món del llibre. A l’ull de l’huracà, encara sense saber com evolucionarà, s’obre a noves formes de cultura i d’explicar històries. S’involucra en projectes amb diverses productores per iniciar-se en el camp dels dibuixos animats, dels llargmetratges, de les sèries i els programes per a televisió, dels videojocs… Fruit d’aquest treball és el llargmetratge El diario de Carlota, de la productora Tornasol i la sèrie de dibuixos animats, Minty la fada, basada en la fada Menta i produïda per Inercia Films i TV3. També col·labora en la secció d’opinió política de El País i en el programa d’informació de Josep Cuní “8 al dia” de 8TV. D’aquest període són les obres El diari groc de la Carlota i El diari taronja de la Carlota i les novel·les El rastre brillant del cargol (2014) i La venjança dels panteres negres (2015), amb la qual guanya el Premi Fundació Bancaixa. Durant aquesta dècada, tanca les llistes a les eleccions municipals i a les europees per a ICV.
L’any 2015 surt elegida com a diputada al Parlament de Catalunya per Catalunya Sí Que Es Pot. Des d’aleshores i fins al final de la legislatura, l’octubre del 2017, l’activitat parlamentària li ocupa pràcticament tot del seu temps; així doncs, aprofita les vacances per escriure una nova novel·la d’adults, per la que ha estat documentant-se entre el 2009 i el 2014. Publica Un tresor amagat, un petit llibre d’adults sobre l’autoestima femenina que combina ficció i no ficció. A finals de 2017 surt El llibre de les emocions per a nenes i nens, que recull 28 contes de la Fada Menta. Durant aquest període també col·labora amb la Revista Treball i a l’edició catalana d’eldiario.es. A finals de l’any 2017, juntament amb altres escriptores i escriptors funda l’associació professional ESCRIVIM. A partir del 2018, torna a dedicar-se a temps complet a la literatura. El juny del 2018, amb El fil invisible, la novel·la que ha estat escrivint durant els estius, guanya el premi BBVA Sant Joan. A la tardor d’aquell mateix any guanya el premi Vaixell de Vapor amb la novel·la infantil Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline.
Fins el 2021 escriu i publica el llibre de no ficció per a adults Drets fràgils. Autobiografia d’una generació de dones; el llibre de contes per a criatures Petits contes amb grans valors; la novel·la juvenil Mai de la vida et deixaria tirada; el llibre de no ficció per a nens i nenes La revolució de les noies; i el conte La veritable llegenda de Sant Jordi. El 2020 torna a militar al partit dels socialistes (PSC), com havia fet en el passat. El 2021 entra a la llista electoral de Socialistes i Units per avançar per a les eleccions autonòmiques i és elegida diputada al Parlament de Catalunya, on fa de portaveu d’igualtat. El 2022 publica Tocata i fuga, un text sobre sexualitat en un llibre col·lectiu titulat Satisfiers i publica la novel·la La vida privada de Carmina Massot, escrita abans de ser diputada.
El juny de 2024, al final de la legislatura, deixa de ser diputada al Parlament de Catalunya, encara que continua vinculada a l'acció política a través del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), on és consellera nacional del consell feminista i ocupa la secretaria de cultura a l'executiva de la seva agrupació. Continua vinculada a l'acció feminista a través de l'Espai Feminista de Progrés i a través del Lobby de l'associació 50 a 50. Comença a col·laborar amb articles d’opinió a La Vanguardia. I, és clar, torna a la seva tasca com a escriptora de novel·les i llibres de no-ficció.

La seva obra ha estat traduïda a l’alemany, brasiler, eslovac, francès, gallec, italià, portuguès, croata, basc, grec, albanès, txec, xinès i serbi.

Vídeo on l’escriptora Gisela Pou amb col·laboració amb l’ACEC fa un resum de la meva biografia i trajectòria professional.
Vídeo ofert per CEDRO on algunes persones properes —el meu home, Enric Banda, el meu fill, David, i la meva filla, Lara, la meva agent literària, Carlota Torrents i la meva amiga Sara Berbel— parlen de la meva manera de ser.

Biografia