La Carmina té vuitanta-set anys i el mateix caràcter de sempre: fort i independent. Es nega a deixar-se doblegar per la fragilitat de la vellesa. Per això, continua vivint sola, amb un peix petoner, una copeta diària de Pedro Ximénez i un amor desmesurat pels cigarrets. Conscient, però, que el seu temps s’acaba, vol que les nebodes la coneguin millor. Les farà, doncs, dipositàries d’una història viscuda el 1956, quan tenia vint-i-quatre anys i va conèixer el seu primer i gran amor. Un amor que li va trasbalsar la vida i que la va portar a intentar recuperar un quadre molt valuós espoliat i a conèixer el nazi Léon Degrelle.
Una novel·la que recupera de manera immillorable la Barcelona dels anys cinquanta i l’actual.